Tot són esquerdes al meu voltant, les aparences es desdibuixen tota estructura s'esfondra ja i les escletxes afloren ja tots els pilars trontollen, l'inqüestionable ja no ho és els dogmes són terrenals i les escletxes afloren ja quan ja no res queda dempeus, quan ja dubtem, dubtem de tot, quan tota idea, idees capgiren i les escletxes afloren ja quan tot són ossos, quan tot és pols, quan tot és cendra serà el moment en què les flames calcinin tot el que ens van dir serà el moment en què enterrem tota moral que vam heretar quan el silenci el trenquem naltrus, quan caminem, sols quan vulguem quan escoltem nostre desig i les escletxes germinaran quan del no-res sorgeixi tot, quan sols ho fem, no preguntem quan no esperem cap ordre més i les escletxes germinaran