Una balena i un forat, un gra de sorra i un despistat passen el dia discutint les dimensions de l'infinit. Seuen a taula i van xerrant. Crits i rialles, senyals de fum. Parlen amb formes i equacions però finalment s'adonen que no s'entenen. Mirades trencades busquen camins, troben parets. Fantasmes i un raig de llum però que tal com ve se'n va. Es desfan de tot allò que els fa ser únics per comprendre de veritat. Són a prop, es pot notar, són molt a prop però l'últim de marxar a correcuita s'ha deixat el llum encès. Vibra la corda del pensament i tal com ve se'n va. Vibra la corda del sentiment i tal com ve se'n va. Una balena i un forat, un gra de sorra i un despistat tornen a casa amb el record d'haver acabat igual com van començar.