Coses passades, coses que són, coses que poden ser fugen de pressa i no s'hi pot tornar. Imprevisibles, sense equació, sense dir mai “perdó”, és l'entropia la seva cançó. És així com ve i és així com fuig; tota història és feta de moments. De meravelles i de malson. Festes i estones sol. Salten la corda feta de moments. És així com ve i és així com fuig; tota història acaba en un moment. Desaparèixer, deixar de ser: l'últim de tots els moments. Diuen que entendre-ho és la nostra sort. Coses passades, coses que són, coses que no seran. Fem per avui l'enveja de demà. Despertar dins de l'oceà del temps jugant a fet i amagar al bosc dels moments. Fer un arròs del pare sense tenir pressa. Un calfred al nòrdic quan primer t'hi poses. Ocellets que canten ben d'hora ben d'hora. Un garbage disposal fent la teva feina. Corves a les fosques despertant desitjos. Un dels teus somriures quan no te n'adones. Les primeres notes tots junts a l'orquestra. Un camí fet de moments.