El sol apareix, han fugit les ombres I torne a estar sol. Com si fóra un somni, quan òbric els ulls El teu cos s’esvaneix. Encara note la calor Olore, estic convençut, L’aroma a clavell que emanen els teus cabells I pel qual m’he perdut. Traïdora la llum, que m’allunya tant de tu. Traïdora la nit, que s’ apodera de mi. Desitge la nit, On l’absència de l’aire acompassa els teus crits. Desitge la nit, Onetjant a mitja asta els llençols del meu llit. Les ganes de tu, de la teua boca I la teua veu, Em torturen com un ferro candent Sobre la meua pell. No busque clemència ni condol, No busque la lluna ni els estels, Sols busque la caiguda del sol I que em transportes als cels. Maleïda tu, i la vida que he perdut Maleït de mi, que et devore sense fi. Desitge la nit, On l’absència de l’aire acompassa els teus crits. Desitge la nit, Onetjant a mitja asta els llençols del meu llit. Desitge la nit, On rellisca, exaltat, el suor entre els teus pits. Èxtasi diví, Que de dia em castiga cremat pel desig. Digues què has fet de mi, Que sols desitge la nit. Somni de sexe infinit, Esclau m’has fet de la nit. Tanca’m baix la guàrdia De les ombres del teu cos, On la realitat no va més enllà D’allò que sentim entre tu i jo I alimenta’m amb la saba Que regalima entre els dos. Soledat, imaginació. Realitat, no em vulgues robar Les nits de passió.