---

Somriures tan tristos dels infants

Que veuen cóm l’aigua els ha apagat.

No troben ja als seus pares nedant

Allà on els van soltar.

Els homes que hi ploren als voltants

Comenten que la presa ha esclatat.

On quedaran els somnis del demà?

Se l’ha emportat!

Jo sent que em faltes tu.

T’he buscat per tot arreu

I la pluja m’impedeix trobar la teua llum.

S’ha apagat per sempre més.

Baix les aigües estàs amagada

I t’he de fer tornar.

No em deixes sol a aquest infern

d’aigua i pluja eterna.

Tot ho he perdut

I el meu passat viu a terra ferma.

No et faré sofrir.

Molt prompte estaré amb tu,

El mateix riu que se t’ha endut

Em portarà fins els núvols del teu cel

I ja no ens separarem mai més.