---

Forjat en èpoques passades

El teu món ja has definit

El zenit s'apropa marcant el teu destí

T'has format lluitant a mil batalles

Has vist de prop l'abisme

I te n'has sortit

Tens la força i el coratge

Per no tenir por a res

Entre somnis i malsons

Recordes el passat amb pena i enyorança

Ja no hi ha marxa enrere

Només mirar endavant

Ets un cúmul d'experiències

Que et fan ser tu mateix

Pots sentir la veu

del nen que portes dins

Una veu misteriosa

oblidada en el record

Pots sentir una veu

feble i angoixada

que busca una sortida

i només pot cridar

Per què el zenit de la vida?

Per què ens mostra els seus horrors?

Per què el temps tot ho canvia?

Per què ens porta a la foscor?

Per què al despertar del somni?

Per què ens omple de valor?

Per què la sal a les ferides?

Per què ens ha endurit el cor?

Sents un canvi a la tendència

El teu món trontolla

És la fi [del Zenit].

Ja veus la llum a l'horitzó

El destí que t'espera és la mort.