En un indret On la vellesa és jutge El temps es fon Com l'or al foc La ruïna arriba Però tu ets més fort El que era lluny ara és a prop I el futur es farà realitat I amb la decadència Esclau del temps perdut et sents El teu cos ja no és jove Et sents obsolet El teu voltant Es destrueix Tu, el més valent Combats el món que et repel·leix No estàs mort Encara lluites Et creuen obsolet I no ho ets pas